Nat a Inca el 1896 i assassinat a Porreres el 1937.. Sabater i un dels líders obrers més destacats d´Inca, que va lluitar pel socialismo i la República.
La seva familia, esposa i fills sofriren multiples humillacions i la seva esposa va haver de lluitar força per a treure endavant la familia. Tenia tres fills, va viure al carrer dela Puresa. Feia de sabater a casa seva. Era cunyat de Bernat Mateu Ferrer , germà d´Antoni Mateu que fou batle durant la República (1932-1933) , fou assassinat també el 12 de març al cementiri de Porreres pels franquistes.
Activista i sindicalista de la Societat d´obrers La Justicia, de la qual fou el seu darrer president , el 1936, i abans el 1918 vicepresident i el 1919 secretari.
Cal considerar-lo , juntament Antoni Bestard i Gabriel Buades els líders obrers més importants en la historia d´Inca. Fou segons la seva filla Antònia "home idealista i amant de la justicia " creía que podien millorar les coses, que era injust que a la gent humil hagués de treballar tant perque els seus fills poguessin estudiar, mentre els altres ho tenien tot sense necessitat de fer cap esforç. Andreu els horabaixes ensenyava a llegir i escriure al local de La Justicia i a la seu dels socialistes inquers..
De ben jove va entrar en contacte amb l´anarco-sindicalisme mogut per la deplorable situación de pobresa i explotació en que es trobava la classe treballadora inquera. Més endavant , ja a l´esclat de la guerra civil, Andreu i molts de companys seus fundaren el Partit Socialista d´Inca i en fou el vicepresident.
Andreu Paris participà activament, juntament amb altres membres de la seva familia , en les manifestacions del 1919 per mor a la manca de subsistències.
Al llarg del febrero de 1919 la tibantor entre la población treballadora era tan intensa que el 20 del mateix mes s´inicià un moviment de protesta contra el batle i cap del partit Liberal Domingo Alzina que aleshores era també diputat provincial. El 24 sortí l exèrcit al carrer per tal de reprimir el moviment obrer. Arrel d´aqusts esdeveniments foren empresonats Antoni Bestard, Andreu París, Miquel Ferrer i Llorenç Gelabert.
La vaga general a Inca es va dur a terme el 15 d´abril a consequència de la detenció dels oradors ja esmentats. El 13 i 14 els obrers varen saquetjar la plaça d ´abasteixaments i es varen repartir els aliments requisats. Tot seguit asaltaren el tren i magatzems.. Els mateixos obrers s´enfrontaren a les forces de la guardia civil i l´exèrcit. Fou llavors que es varen dur a terme les detencions. Foren tancades les societatas obreres. Després de l´indult , l´arribada desde Palma dels deinguts fou apoteósica.
Al llarg d´aquesta moguda Andreu Paris participà en un multitudinari miting amb motiu d´una assemblea en solidaridat amb la clases obrera.
Andreu Paris ja de ben jove demostrà que tenia fusta de líder. Al llarg del temps s´adonà que el socialismo podía dur endavant el projecte de la República i decant-la més a l´Esquerra.
Fou com hem dit fundador i vicepresident de la primera executiva , presidida per Miquel Reinés. Hi formaren part Antonio Rubio Aragón, Ramón Rodríguez Quiroga, Bernat Solivellas, Josep Sancho, Tomàs Corró , Miquel Mercadal. entre altres
Participà en mítings amb els socialistes Montserrat Parets, Miquel Ferratjans...
El 19 de juliol de 1936 trobant-se reunit amb els altres companys al local dels socialistes, fou detingut per un grup de falangistes i i juntament amb altres companys fermats amb cordes foren coduits a la presó.
Sembla que Andreu Paris fou traslladat a Sant Domingo i , posteriorment juntament amb .
"En veure´n morta de por em demanaven que vols?. Jo deia porto el menjar al papa i els me contestaven " I tú desvergonyida parles de tú al teu pare ? Ets una mal educada, " hija de rojo tenias que ser". Me tractaren malament i se ´n reien de mí . Recordo escenes terribles molt desagradables. Però me sentía orgullosa del meu pare".
A la presó , plena de gom a gom , en els interrogatoris els obligaven a prendre oli de ricí i es torturaven els presos cruelment. Els crits que se sentien esgarrifaven.
Prest Andreu fou traslladat a can Mir, juntament amb Bernat Mateu, germans Sanxo Forges, Miquel Mercadal i altres destacats líders republicans i socialistes. Segons la seva filla Antonia "Pesava pena perque ni tan sols jutjaven al seu pare. Recorda un dia a la presó i pogué veure al seu pare, "em cridava , em parla va i sonreía, estaba molt content. Fou la última vegada que el vaig veure. Era un dia d´hivern , quan vaig anar a la presó , el de la porta ja em coneixia i em va dir hoy han soltado a tu padre. Aquest dia varem anar a molts de llocs oficials i ens repetien que l´havien mollat, ens deien que s´havia anat , que ens havia abandonat".
No varem saber res més d´ell, ningú els donà noves, ni encara ara avui en tenen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada