El Rei Jaume l

ELS MESTRES REPRESALIATS A INCA

     ELS MESTRES INQUERS REPRESALIATS

   Els mestres inquers dugueren a terme una labor pedagògica basada en els valors de la República. la justícia , la llibertat i la fraternitat. L 'escola fou laica , ,gratuïta ,activa on la renovació pedagògica serà present.
A Inca existia l 'escola  del carrer Directa i les escoles rurals de T irasset i can Boqueta.             El 1936 sufriren una forta repressió

per part dels franquistes.Hem de destacar sobretot Llorenç M. Duran ,Miquel Mercadal i Pere Pau Fornes.Duran era mestre de Sancelles ,membre d 'Esquerra Republicana Balear ,signà els Manifest als catalans. Fou detingut i empresonat a Sant Domingo. Se li feu consell de guerra i  condemnat a presó a Can Mir i a treballs forçats a Son Farineta. Fou depurat.

Antoni Garau

Vicedirector de l 'Institut de Batxillerat de Sant Domingo d 'Inca , catedràtic de Matemàtiques
Va néixer a Porreres. Membre d'Esquerra Republicana , essent vicepresident. Forma part de l 'executiva  d 'Unió Republicana Federal d 'Inca. Havia signat el Manifest dels Catalans. Tenia 35 anys quan l 'assassinaren , sembla devers el cementiri de Porreres.

ADOLF QUESADA RIPOLL

ADOLF QUESADA RIPOLL

    Inquer, fill d´un carabiner.Li deien de can Félix. Anarquista de la CNT. El 1936 fou assassinat  a s´Olivar a mig camí entre Inca i Manacor.

GABRIEL BUADES

                                 
                                          
                                            
                                                           GABRIEL BUADES  PONS

  



        Va nèixer a Inca  el 1903, en el sí d´una família pagesa. Va ésser  el  tercer dels set fills vius
 de Can Sot.. Devers el 9 anys comença a fer feina com aprenent de fuster i el 14 anys de sabater a can Miseta.

    Fou un autodidacte. Ell mateix triava les lectures amb un criteri prou assenyat.

   La vaga per la crisi de la manca de subsistències es dugué a terme el 15 d´abril de 1919 i demostrava
clarament la força de l´incipient moviment obrer inquer, fortament influenciat per les ideas anarco sindicalistes. El 1921 Gabriel Buades apareix com a subscriptor de Cultura Obrera, portaveu aleshores  dels sindicats llibertaris de Ciutat i posteriorment de la CNT de Mallorca. El 1929 marxa a França i treballa en una sabeteria dels germans Llobera ubicada a la Rue  Constantinople, gairabé al costat de l´Arc de Trionf. Aprèn el francés i es promet amb Magdalena Llobera. El 1931 torna a Inca ja amb les idees anarquistes  profundament arrelades.. Incansable lector, el seu activisme se centrà d´una manera molt especial a inclinar la classe treballadora vers la rebal .lió cultural i l´agitació social .Es dedicà  fonamentalment a divulgar les idees anarquistes  a través de xerrades, articles de prensa....Fou un col.laborador assidu  de Cultura Obrera,Avance Inca,Adelante de Pollença i de la prestigiosa Revista Blanca  editada a Barcelona. Quatre temes obsesionaven a Gabriel Buades: La situació obrera i l´atur; la denuncia del poder i els instruments mediàtics (l´Església, l´Exèrcit i la democracia republicana);  la revolució social, i la importància de la divulgacio de´l´Ideal i la transformació  revolucionària.
El 12 de maig  de 1932 esdeve secretari de l´històric sindicat inquer de sabates  La Justicia.

L ´octubre de 1934 és detingut durant unes hores a Astúries. El  1935 funda un ateneu llibertari  en el
si del local de ´La Justicia, al carrer Palmer 46.  El local dels anarquistes disposava  d´una biblioteca,
un cafetet, un cor i una compañía de teatre que es deia l´ Estrella.
     Antoni Bestard, el l´íder de La Justicia, Xesc Porxo, Cavelí, Gornés , Rafel Llompart, el seu germà Francesc.... formen el seu cercle d´amics.

    El 19 de juliol de 1936 la vaga general convocada en contra del cop d´estat dels nacionalistes

s´inicia  amb cert èxit.  Però gairebé tot d´una , presa la ciutat per les forces de seguratat, l´Èxercit i

els falangistes, obliguen als vaguistes , pistola contra el pit, a tornar a la feina. Gabriel és detingut ben aviat i no triguen gaire a ser-ho els seus companys Tomeu i Francesc. Gabriel i Francesc  són
empresonats de primer a Sant Domingo, on es troben amb Nicolau , Tomàs Llabrés i altres, i després

els traslladen al vaixell presó Jaume I  fondejat al port de Ciutat, i tot seguit a Can Mir. Tomeu obté la

llibertat condicional. Gabriel i Frances són sotmesos a consell de guerra. A la fí  el 1938 al cementiri d´Inca. fou assassinat pels feixistes. Sa muller, assebantada de l´execució, corrents  acudí al  cementiri per tal d´acompanyar el seu espòs durant els darrers  instants de vida . Pel camí es trobà

amb un falangista prou conegut a Inca  que, de manera despectiva, li comunicà que feia camí debades , car Gabriel ja era mort.


 "La Repressió a Inca . La República i la Guerra Civil" Antoni Armengol i Jaume Armengol.Ed. Perifèrics. Palma ,2005.



          Gabriel Buades fou assassinat al cementiri d´Inca  juntament amb altres companys anarquistes, Llorenç Beltran,"Barbó", Antoni Bestard, Antoni Fé i Miquel Maimó.    

LA JUSTÍCIA I L 'ATENEU POPULAR

         LA JUSTICIA I L´ATENEU POPULAR


                                       
                                                                                                                                                                                         

  El primer local de la Societat d´obrers   La
Justicia  durant la República la seu fou al carrer Palmer, 46. i al Bar de can Ordines.  En els anys 30 la societat duia un ritme frenètic de treball i hi tenien cabuda tots els ciutadans  que volien fer activitats importants sob obrerisme, per la cultura , per l´educació, per l´economia...... Així ,



Miquel Mercadal

els conferenciants que passaven per aquell local varen  ésser homes que pertanyien a distintes ideologies d ´esquerres.  

Personatges com Miquel Mercadal  (socialista), Gabriel Buades ,
Sot(anarquista),Melcior Gornés , Miquel Reynés socialistes) i Bernat Rubert (republicà )Creen  un Ateneu Popular en el si del sindicat : una biblioteca, un coro i un teatret en el que actuarà la companyia La Estrella. dirigida per Gornés. El 15 de juny de  1936 funden Avance, essent el seu director Miquel Mercadal Ramis i el secretari  Guillem Vallori Bonafé.

 

Gabriel Buades

Els redactors més actius eren Gabriel Buades Pons, Llorenç Beltran
Salva  i Miquel Maimó, anarquistes.

També    La Justicia esdeve a part de sindicat un centre cultural de primer ordre.. Aquí s aplagaren  tots els descontents per la moderada política  de la majoria republicana  a Aljuntament.

Carrer Palmer



)



CEMENTIRI DE PORRERES

  

  CEMENTIRI DE PORRERES.
Aquestes parets foren assassinats el març de 1937 els inquer.:Andreu Paris Martorell, Josep, Emili i Antoni Sancho Forges, Ramon Rodríguez Quiroga, Antonio Rubio Aragón, fundadors del Partit Socialista d Inca el 1936; Bernat Mateu Ferrer d´Esquerra Republicana Balear i Rafel Llompart Reynés, anarquista.. Així com Lloeenç Martorell Suarez que durant un temps va viure a Inca d, Esquerra Republicana.

ANTONIO RUBIO ARAGÓN. I RAMON RODRÍGUEZ QUIROGA

                                          ANTONIO RUBIO ARAGON

      Va nèixer a Rio Tinto. Com el seu cunyat es traslladà a Inca a la recerca de feina. Treballa de mecànic. Vivia al carrer d´Alcúdia, 67 . El mes de febrer de l´any 1936 particià en la fundació de l ´Agrupació socialista d´Inca. PSOE I de la UGT.  Fou elegit secretari de la primera executiva socialista. El mes de juliol del 1936 fou assassinat  a qualque indret de Mallorca, segurament a Porreres, de nit uns falangistes amb la cara tapada , talment maten els covards.  Res no se´n tornàt  a saber. .Se´l donà per desaparascut. .Sembla que fou assassinat a Porreres.




                                           RAMON RODRIGUEZ QUIROGA
           

            Nat  a Rio Tinto. es traslladà a Inca per quëstions de feina. Arrelà a la ciutat i es casà amb una inquera, germana de la muller del seu company de partit Antonio Rubio Aragón.  Vivia al carrer 14 d´abril, 18, actualmente del Comerç.. treballà de sabater. El mes de febrer del 1936 fou cofundador de l Ágrupació Socialista d´Inca .PSOE i la UGT. Ocupà el carrec de vicesecretari de l´executiva socialista. Segons Llorenç Capellà i Damià Quetglas el varen assassinar no se sap a on. Se´l donà per desaparagut. Sembla que fouassassinat a Porreres.                      

JOSEP , EMILI I ANTONI SANCHO FORGES

                            

                                      J0SEP EMILI I  ANTONI , SANCHO FORGES

   

 Varen neìxer a Mogente. País Valencia,. Varen viure  a Ciutadella. Traballaven de sabaters. i no trigaren gaire a trasladar-se a Inca.per millorar la seva quálitat de vida. El mes de febrer de 1936 els tres germans s´afilian a ´agrupació socialista ´d´essent membres fundadors. Antoni era el conserge  del local del partit, jugaba amb el Constància de mig volant. El 19 de juliol troban-se reunits amb els germans majors i companys socialistes i republicans, fou detingut pels falengistes inquers i juntament amb els seus  11companys més fermats en cordes i passatjats pels carrers d´Inca foren conduits a la caserna General Luque. Els tres germans no trigaren a obtener la llibertat , però el dia 12 d. agost a l´hora de dinar un guardia civil amb pistola amb mà, acompanyat per falangistes, també armats, varen irrompre dins l a seva casa, al carrer Glòria, i en presencia dels seus parres i les seves germanes foren detinguts i manats a Sant Domingo. Consol Sancho, la seva germana petita, recorda esgleiada aquels terribles momements. i quan la mare  atemorida duia menjar als seus fills a la presó de Sant Domingo .Fou escorcollada com una delinqüent . Segueix contant Consol que el dia19 d´agost , ella  i la resta de la familia acudiren a Sant Domingo per visitar el tres germans. Aquella fou la darrera vegada que els varen veure amb vida, car el mateix dia varen ésser traslladats a Can Mir. Hi varen romandre fins dia 12 de març de 1937. A la nit , uns falangistes varen treure els tres germans de la presó. Quan eren a punt de sotir de Can Mir, Antoni tot content, s´sdreça al seu germà gran Jose. , li va dir que era feliç, perque el posaven en llibertat. Josep, seré li va dir :" No, Antoni no et facis il.lusions, ens porten a matar. Antoni tenia 22 anys.
   Emili tenia 26 any quan fou assassenat pel  Movimiento Salvador dé España. Era treballador de calçat. Igual que ela seus germans Josep i Antoni, també el mes de febrero s´afilià a l´Agrupació Socialista d´Inca i a l´UGT.. Uns falangistes inquers de sobres coneguts entraren al local socialista ubicat a la plaça Llorens Bisbal., el detingueren i  i la seva existencia fins a la mort va seguir el mateix camí  i la mateixa sort que la dels germans . Se´l donà per desaparrescut.. Però assassinat a Porreres.
    Josep fou assassinat quan tenia 30 anys, jugaba com el seu germà petit  a futbol amb el primer equip del Constància, de defensa. Els vells afeccionats encara el recorden les seves cames llargues i dures i el seu joc fort i valent. treballava també de sabater.  Era el mes polític dels germans i un dels principals líders de l´esquerra  radical d´Inca..  Provenia del sindicat de la Justicia. En el sí de la seva junta ocupà càrrecs directius fins que el 1935 assolí la presidencia. El mes de febrer de 1936 signà l´acta fundacional de l´Agrupació Socialista d´Inca.  Formà part de la primera executiva del PSOE .I partanyia  al corrent dur del partit, seguidor  amb els seus germans, de Largo Caballero. Josep  va corrre el mateix camí  cap a la mort.
    Conta la seva germana Consol que quan se´n dugueren, mentre dinaven, els seus germans  grans, ella encara era un infant, però aquells instants terribles mai no se li han esborrat de la memoria. Consol talment  Josep, Emili,  i Antoni, s´afilia``a    l´Agrupació Socialista d´Inca.. del PSOE. El mes de maig del 2003, el PSOE    li va retre un merescut homenatge públic.
   Una de les germanes Sancho que també tenia empresonat el seu marit li varen rapar el cap..

  

 EQUIP DEL C.D CONSTÀNCIA. 1930.  Podem veure el segon a l´esquerra  Josep Sancho Forges. L ´entrenador era Marc Farragut.. Fou durament represaliat.

ANDREU PARIS MARTORELL

ANDREU PARIS MARTORELL

Nat a Inca el 1896 i assassinat a Porreres el 1937.. Sabater i un dels líders  obrers més destacats d´Inca, que va lluitar pel socialismo i la República.
La seva familia, esposa i fills  sofriren multiples humillacions i la seva esposa va haver de lluitar  força per a treure endavant la familia. Tenia tres fills, va viure al carrer dela Puresa. Feia de sabater a casa seva. Era cunyat de Bernat Mateu Ferrer , germà  d´Antoni Mateu que fou batle durant la República (1932-1933) , fou assassinat també el 12 de març al cementiri de Porreres pels franquistes.

Activista i sindicalista de la Societat d´obrers La Justicia, de la qual fou el seu darrer president  , el 1936, i abans el 1918 vicepresident  i el 1919 secretari.
Cal considerar-lo , juntament Antoni Bestard i Gabriel Buades els líders obrers més importants en la historia d´Inca. Fou segons la seva filla Antònia "home idealista i amant de la justicia " creía que podien millorar les coses, que era injust que a la gent  humil hagués de treballar tant perque els seus fills poguessin estudiar, mentre els altres ho tenien tot sense necessitat de fer cap esforç. Andreu els horabaixes ensenyava a llegir  i escriure al local de La Justicia i a la seu dels socialistes inquers..
 De ben jove va entrar en contacte amb l´anarco-sindicalisme  mogut per la deplorable  situación de pobresa i explotació en que es trobava la classe treballadora inquera. Més endavant , ja a l´esclat de la guerra civil, Andreu i molts de companys seus fundaren el Partit Socialista d´Inca i en fou el vicepresident.
 Andreu Paris participà activament, juntament amb altres membres de la seva familia , en les manifestacions  del 1919 per mor a la manca de subsistències.
 Al llarg del febrero de 1919 la tibantor entre la población treballadora era tan intensa que el 20 del mateix mes s´inicià  un moviment de protesta contra el batle  i cap del partit Liberal Domingo Alzina que aleshores era també diputat provincial. El 24 sortí l exèrcit al carrer per tal de reprimir el moviment obrer. Arrel d´aqusts esdeveniments foren empresonats Antoni Bestard, Andreu París, Miquel Ferrer i Llorenç Gelabert.
 La vaga general  a Inca es va dur a terme  el 15 d´abril a consequència de la detenció  dels oradors ja esmentats.  El 13  i 14 els obrers varen saquetjar la plaça d ´abasteixaments i es varen repartir els aliments requisats. Tot seguit asaltaren el tren  i magatzems.. Els mateixos obrers s´enfrontaren  a les forces de la guardia civil i l´exèrcit. Fou llavors que es varen dur a terme les detencions. Foren tancades les societatas obreres.  Després de l´indult , l´arribada desde Palma dels deinguts fou apoteósica.

Al llarg d´aquesta moguda  Andreu Paris  participà en un multitudinari miting amb motiu d´una assemblea en solidaridat amb la clases obrera.
Andreu Paris ja de ben jove demostrà que tenia fusta de líder.  Al llarg del temps s´adonà que el socialismo podía dur endavant  el projecte de la República i decant-la més a l´Esquerra.
 Fou com hem dit fundador i vicepresident de la primera executiva , presidida per Miquel Reinés. Hi formaren part Antonio Rubio Aragón, Ramón Rodríguez Quiroga, Bernat Solivellas, Josep Sancho,  Tomàs Corró , Miquel Mercadal. entre altres
 Participà en mítings amb els socialistes Montserrat Parets, Miquel Ferratjans...
 El 19 de juliol  de 1936  trobant-se reunit amb els altres companys  al local dels socialistes, fou detingut per un grup de falangistes i i juntament amb altres companys fermats amb cordes foren coduits a la presó.
Sembla que Andreu Paris fou traslladat  a Sant Domingo i , posteriorment juntament amb .
"En veure´n morta de por em demanaven que vols?. Jo deia  porto el menjar al papa i els me contestaven " I tú desvergonyida parles de tú al teu pare ? Ets una mal educada, " hija de rojo tenias que ser". Me tractaren  malament  i se ´n reien de mí . Recordo escenes terribles molt desagradables. Però me sentía orgullosa del meu pare".

 A la presó , plena de gom a gom , en els interrogatoris  els obligaven a prendre oli de ricí i es torturaven  els presos cruelment. Els crits que se sentien  esgarrifaven.
 Prest  Andreu  fou traslladat a can Mir, juntament amb Bernat Mateu, germans Sanxo Forges, Miquel Mercadal i altres destacats líders republicans i socialistes. Segons la seva filla Antonia "Pesava pena perque ni tan sols jutjaven al seu pare. Recorda un dia a la presó i pogué veure al seu pare, "em cridava , em parla va i sonreía, estaba molt content.   Fou la última vegada que el vaig veure. Era un dia d´hivern , quan vaig anar a la presó , el de la porta  ja em coneixia  i em va dir hoy han soltado a tu padre. Aquest dia varem anar a molts de llocs oficials i ens repetien  que l´havien mollat, ens deien que s´havia anat , que ens havia abandonat".
 No varem saber res més d´ell, ningú els donà noves, ni encara ara avui en tenen.

En efecte  el mar¡de 1937 fou lliurat als falangistes. Fou assassinat al cementiri de Porreres el 12 de març de 1937. Aixi com els seus companys de partit  Josep, Emili i Antoni Sanxo Forges, l´anarquista Rafel Llompart el 13 de març,, Bernat Mateu  el 16 de març i els socialistes Antonio Rubio Aragon  i Ramon Rodríguez Quiroga el 18 del mateix mes. Els restes encara no s´han trobat.

BERNAT MATEU I FERRER

                       
                    BERNAT MATEU I FERRER

       Inquer. Germà del que fou batle Antoni Mateu, afusallat al cementiri de Palma. Es   casà amb  Antonia Paris , germana d´Andreu Parìs Martorell.

Tots dos foren assassinats. Va estar afiliat a Esquerra Republicana Fou detingut a la seu del partit socialista i La Justicia , amb altres companys com Andreu Paris , Miquel Mercadal, Antoni Bestard, ..... fermats amb cordes foren pasatjats pels carrers d´Inca. Fou empresonat al Quarter General Luque, Sant Domingo i Can Mir  . El 12 de març un falangista nombrà a una serie presos ,entre ells hi havia Bernat i Andreu Paris . Uns falangistes els assassinaren a Porreres. Se ´l donà per desemparegut.

MIQUEL MERCADAL RAMIS

                                                        MIQUEL MERCADAL RAMIS






 Nat a Inca el 25 d´agost de 1904. Era fill del conserge de ´l´estació  del tren d´Inca. Mestre d´escola. Home d´extensa cultura. Socialista i activista d´Esquerra. Col. laborà  en aquest aspecto amb gent  de la Justicia, sobretot amb els seus amics Gornés i Buades. Tots tres fundadors d´un teatret i un cor, Ateneu Popular i la revista Avance. Una frenètica activitat cultural i social és desenvolupava en el local que el sindicat obrer tenia a l´actual carrer Palmer.

Com a profesional , treu el titol de mestre l´any 1924, impartí clases com interí a Sant Miquel d´Eivissa i a Alaró. Aconsegueix la plaça en propietat el 1925 a Pinós (Lleida), fins que el 19 de març se 1929 pot tornar  a Mallorca, en concret a Villafranca, essent el director de l´escola. Aconseguí la plaça de Can Boqueta. Impartí l´ensanyament fins que fou detingut en esclatar la guerra civil. Segons la Legislación de Responsabilidades Políticas, el 5 de novembre de 1936 és depurat i suspès de la feina.

Escrivia amb regularitat  a Avance, del qual era director. Els seus escrits estavan amarats d´un esperit fortament d´esquerra, marxista, i defensor de la justícia social.

Fou juntament amb el seu company Miquel Reynés, Andreu Paris i altres, fundador de l´Agrupació Socialista del PSOE d´Inca. El 19 de juliol , quan els falangistes feren la ratzia al local del PSOE i la Justícia, fou empresonat a Sant Domingo i d´aquí a Can Mir i al camp de concentració de Son Farinata.  Consta a la llistes de la Preso Provincial. Se li feu consell de guerra, juntament amb el seu company de partit Miquel Reynés, Bernat Rubert, Nofre Prats Pons i Joan Garau Pieras, el 23 de novembre de 1937 a l Escola d´Arts i Oficis de Palma, Fou cndemnat a la pena capital. La causa fou instruida  pel comandant d´infanteria Miquel Bosch. El seu nom, a més, figura en les acusacions i en els consell de guerra contra Marc Ferragut Fluxà i Rafel Mulet Torrens. Segons l´entranyable Pep Pepes, de Pollença, amic seu, en una entravista concedida a Damià Quetgls per a Memòria Civil, el para de Miquel Mercadal pagà 100 duros pel dret de vida del seu fill. El fet cert és que  li fou conmutada la pena de mort per la de presó ; per bona conducta passà a Presó Provincial i posteriorment fou desterrat a Tenerife i al Puerto de Santa Maria.



GABRIEL TORRENTS LLOMPART

           
             


      GABRIEL TORRENS LLOMPART

TOTA UNA VIDA EN LLUITA CONTRA EL FEIXISME



                                             

  Inquer De família catòlica i  fill de Miquel Torrens Mateu i Antònia LlompartJaume. Nebot del Bisbe Llompart que li ajudà als estudis de militar a l Academia de Toledo. Fou amic
dels germans Mercadal sobretot de Miquel, que fou director de l´escola de Can Boqueta. És presentà voluntari a "La Legión", es
passà al cos de la guardia civil, i és destinat  a Palència, Granada, entre altres. Participà en la Revolució d´Astúries al costat revolucionaris. Se li feu consell de guerra a Ujo (Astúries), presiditv per Carlos Bosch i defensat per Pedro Martínez Garcia i pel tinent de la guàdia Civil Pedro Martí el 24 de noviembre de 1934 acusat d´alta traició rebel.lió militar i es condemnat a dues penes de mort. Se li commutà per 30 anys de presó. Fou empresonat al Quarter Pelayo i al Castell de Sant Julian de Cartagena. Diverses organitzacions demanaren l´indult com el grup excursionista de Girona del qual era soci.... El 3 de gener de 1935 es confirmada la pena de mort (La Vanguardia, 12 de gener de 1935).
Aleshores amb el triomf del Front Popular el Partit Socialista  de Cartagena en un escrit del 28 de febrero de 1936demana la posada en llibertat de Gabriel Torrens. així com també els grups republicans. Molt ben considerat dins alts comendaments militars o demostre que després de poc temps d´haver sortit de la
presó fou ascendit a capità, tal cosa fou el 15 de juny de 1937, segons el Decret del Ministeri. "Este ministerio de acuerdo con la Inspección general de este instituto ha resuelto le sea de aplicación al citado oficial el Decreto del Ministerio de la Guerra  de 15 de setiembre ascendiéndole al empleo de capitán por su  inquebrantable adhesión al régimen, con la antigüedat del 19 del pasado més de julio.....( Gaceta Republicana, n.169, 28 de 17 de juny de 1937). El  25 de juny Gabriel Torrens esdestinat a la comandàcia militar de Valencia ( Gaceta Republicana 179, 28 de juny). El 31 de juliol de
1937 es ascendit a comandant degut al seus mèrits concrets a la guerra en el front d´Andalusia. El 28 de juny de 1938 passà a la situación de ( al servicio de otros ministerios). El 25de març de 1938 passa a la situación de "Servicios Especiales. I Fou ascendit a coronel.
 En acabar la guerra civil s´escapà a França, tornà a Mallorca i fou detingut i jutjat. Se ´l condemnà a mort i fou indultat  el 1946. A Mallorca va viure a Inca i després es traslladà a Ciutat, on donà clases i fou traductor . Assistí a les tertúlies de Miquel Mercadal a can Pastilla doncs les famílies tenien una forta amistat ( Antònia Mercadal conta que ella jugaba amb els fills de Gabriel).Juntament
amb Miquel Mercadal, Gaabriel participà de forma activa a la lluita antifranquista al costat del Partit Comunista, essent un dels líders a partir de 1947. Se  ´n encargà de la publicació del Mundo Obrero, escrivia artícles del partit i sobre temes internacionals. Però amb la caiguda de la cel.l.lula del partit comunista el 1948 es jutjat per la causa 289/ 1948 per activitats comunistas juntament amb 25 militans més del PC i de les JSU. Fou jutja instructor Antoni M. Thomàs Sabatr. Gabriel tenia 44 anys. Ingressà a la presó Provincial el 17 de març de 1948 i sortí el 9 de novembre del mateix any (David Ginard " La Resistècia Antifranquista". Va viure amb la seva companya Conxita Blanco Gómez. , si bé no arribà a casarse. Segons Antònia Mercadal durant la guerra es cas`amb una miliciana  Maruja Ruiz de Lanjaron (Granada). Va tenir dos fills que viuen a França (Font Antònia Mercadal i Arxiu de la Guerra Civil de Salamanca).


























 En acabar