ADOLF QUESADA RIPOLL
divendres, 29 d’abril del 2016
ADOLF QUESADA RIPOLL
dimarts, 5 d’abril del 2016
GABRIEL BUADES
GABRIEL BUADES PONS
Va nèixer a Inca el 1903, en el sí d´una família pagesa. Va ésser el tercer dels set fills vius
de Can Sot.. Devers el 9 anys comença a fer feina com aprenent de fuster i el 14 anys de sabater a can Miseta.
Fou un autodidacte. Ell mateix triava les lectures amb un criteri prou assenyat.
La vaga per la crisi de la manca de subsistències es dugué a terme el 15 d´abril de 1919 i demostrava
clarament la força de l´incipient moviment obrer inquer, fortament influenciat per les ideas anarco sindicalistes. El 1921 Gabriel Buades apareix com a subscriptor de Cultura Obrera, portaveu aleshores dels sindicats llibertaris de Ciutat i posteriorment de la CNT de Mallorca. El 1929 marxa a França i treballa en una sabeteria dels germans Llobera ubicada a la Rue Constantinople, gairabé al costat de l´Arc de Trionf. Aprèn el francés i es promet amb Magdalena Llobera. El 1931 torna a Inca ja amb les idees anarquistes profundament arrelades.. Incansable lector, el seu activisme se centrà d´una manera molt especial a inclinar la classe treballadora vers la rebal .lió cultural i l´agitació social .Es dedicà fonamentalment a divulgar les idees anarquistes a través de xerrades, articles de prensa....Fou un col.laborador assidu de Cultura Obrera,Avance Inca,Adelante de Pollença i de la prestigiosa Revista Blanca editada a Barcelona. Quatre temes obsesionaven a Gabriel Buades: La situació obrera i l´atur; la denuncia del poder i els instruments mediàtics (l´Església, l´Exèrcit i la democracia republicana); la revolució social, i la importància de la divulgacio de´l´Ideal i la transformació revolucionària.
El 12 de maig de 1932 esdeve secretari de l´històric sindicat inquer de sabates La Justicia.
L ´octubre de 1934 és detingut durant unes hores a Astúries. El 1935 funda un ateneu llibertari en el
si del local de ´La Justicia, al carrer Palmer 46. El local dels anarquistes disposava d´una biblioteca,
un cafetet, un cor i una compañía de teatre que es deia l´ Estrella.
Antoni Bestard, el l´íder de La Justicia, Xesc Porxo, Cavelí, Gornés , Rafel Llompart, el seu germà Francesc.... formen el seu cercle d´amics.
clarament la força de l´incipient moviment obrer inquer, fortament influenciat per les ideas anarco sindicalistes. El 1921 Gabriel Buades apareix com a subscriptor de Cultura Obrera, portaveu aleshores dels sindicats llibertaris de Ciutat i posteriorment de la CNT de Mallorca. El 1929 marxa a França i treballa en una sabeteria dels germans Llobera ubicada a la Rue Constantinople, gairabé al costat de l´Arc de Trionf. Aprèn el francés i es promet amb Magdalena Llobera. El 1931 torna a Inca ja amb les idees anarquistes profundament arrelades.. Incansable lector, el seu activisme se centrà d´una manera molt especial a inclinar la classe treballadora vers la rebal .lió cultural i l´agitació social .Es dedicà fonamentalment a divulgar les idees anarquistes a través de xerrades, articles de prensa....Fou un col.laborador assidu de Cultura Obrera,Avance Inca,Adelante de Pollença i de la prestigiosa Revista Blanca editada a Barcelona. Quatre temes obsesionaven a Gabriel Buades: La situació obrera i l´atur; la denuncia del poder i els instruments mediàtics (l´Església, l´Exèrcit i la democracia republicana); la revolució social, i la importància de la divulgacio de´l´Ideal i la transformació revolucionària.
El 12 de maig de 1932 esdeve secretari de l´històric sindicat inquer de sabates La Justicia.
L ´octubre de 1934 és detingut durant unes hores a Astúries. El 1935 funda un ateneu llibertari en el
si del local de ´La Justicia, al carrer Palmer 46. El local dels anarquistes disposava d´una biblioteca,
un cafetet, un cor i una compañía de teatre que es deia l´ Estrella.
Antoni Bestard, el l´íder de La Justicia, Xesc Porxo, Cavelí, Gornés , Rafel Llompart, el seu germà Francesc.... formen el seu cercle d´amics.
El 19 de juliol de 1936 la vaga general convocada en contra del cop d´estat dels nacionalistes
s´inicia amb cert èxit. Però gairebé tot d´una , presa la ciutat per les forces de seguratat, l´Èxercit i
els falangistes, obliguen als vaguistes , pistola contra el pit, a tornar a la feina. Gabriel és detingut ben aviat i no triguen gaire a ser-ho els seus companys Tomeu i Francesc. Gabriel i Francesc són
empresonats de primer a Sant Domingo, on es troben amb Nicolau , Tomàs Llabrés i altres, i després
els traslladen al vaixell presó Jaume I fondejat al port de Ciutat, i tot seguit a Can Mir. Tomeu obté la
llibertat condicional. Gabriel i Frances són sotmesos a consell de guerra. A la fí el 1938 al cementiri d´Inca. fou assassinat pels feixistes. Sa muller, assebantada de l´execució, corrents acudí al cementiri per tal d´acompanyar el seu espòs durant els darrers instants de vida . Pel camí es trobà
amb un falangista prou conegut a Inca que, de manera despectiva, li comunicà que feia camí debades , car Gabriel ja era mort.
"La Repressió a Inca . La República i la Guerra Civil" Antoni Armengol i Jaume Armengol.Ed. Perifèrics. Palma ,2005.
Gabriel Buades fou assassinat al cementiri d´Inca juntament amb altres companys anarquistes, Llorenç Beltran,"Barbó", Antoni Bestard, Antoni Fé i Miquel Maimó.
s´inicia amb cert èxit. Però gairebé tot d´una , presa la ciutat per les forces de seguratat, l´Èxercit i
els falangistes, obliguen als vaguistes , pistola contra el pit, a tornar a la feina. Gabriel és detingut ben aviat i no triguen gaire a ser-ho els seus companys Tomeu i Francesc. Gabriel i Francesc són
empresonats de primer a Sant Domingo, on es troben amb Nicolau , Tomàs Llabrés i altres, i després
els traslladen al vaixell presó Jaume I fondejat al port de Ciutat, i tot seguit a Can Mir. Tomeu obté la
llibertat condicional. Gabriel i Frances són sotmesos a consell de guerra. A la fí el 1938 al cementiri d´Inca. fou assassinat pels feixistes. Sa muller, assebantada de l´execució, corrents acudí al cementiri per tal d´acompanyar el seu espòs durant els darrers instants de vida . Pel camí es trobà
amb un falangista prou conegut a Inca que, de manera despectiva, li comunicà que feia camí debades , car Gabriel ja era mort.
"La Repressió a Inca . La República i la Guerra Civil" Antoni Armengol i Jaume Armengol.Ed. Perifèrics. Palma ,2005.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)