ANDREU PARIS MARTORELL
Nat a Inca el 1896 i assassinat a Porreres el 1937.. Sabater i un dels líders obrers més destacats d´Inca, que va lluitar pel socialismo i la República.
La seva familia, esposa i fills sofriren multiples humillacions i la seva esposa va haver de lluitar força per a treure endavant la familia. Tenia tres fills, va viure al carrer dela Puresa. Feia de sabater a casa seva. Era cunyat de Bernat Mateu Ferrer , germà d´Antoni Mateu que fou batle durant la República (1932-1933) , fou assassinat també el 12 de març al cementiri de Porreres pels franquistes.
Activista i sindicalista de la Societat d´obrers La Justicia, de la qual fou el seu darrer president , el 1936, i abans el 1918 vicepresident i el 1919 secretari.
Cal considerar-lo , juntament Antoni Bestard i Gabriel Buades els líders obrers més importants en la historia d´Inca. Fou segons la seva filla Antònia "home idealista i amant de la justicia " creía que podien millorar les coses, que era injust que a la gent humil hagués de treballar tant perque els seus fills poguessin estudiar, mentre els altres ho tenien tot sense necessitat de fer cap esforç. Andreu els horabaixes ensenyava a llegir i escriure al local de La Justicia i a la seu dels socialistes inquers..
De ben jove va entrar en contacte amb l´anarco-sindicalisme mogut per la deplorable situación de pobresa i explotació en que es trobava la classe treballadora inquera. Més endavant , ja a l´esclat de la guerra civil, Andreu i molts de companys seus fundaren el Partit Socialista d´Inca i en fou el vicepresident.
Andreu Paris participà activament, juntament amb altres membres de la seva familia , en les manifestacions del 1919 per mor a la manca de subsistències.
Al llarg del febrero de 1919 la tibantor entre la población treballadora era tan intensa que el 20 del mateix mes s´inicià un moviment de protesta contra el batle i cap del partit Liberal Domingo Alzina que aleshores era també diputat provincial. El 24 sortí l exèrcit al carrer per tal de reprimir el moviment obrer. Arrel d´aqusts esdeveniments foren empresonats Antoni Bestard, Andreu París, Miquel Ferrer i Llorenç Gelabert.
La vaga general a Inca es va dur a terme el 15 d´abril a consequència de la detenció dels oradors ja esmentats. El 13 i 14 els obrers varen saquetjar la plaça d ´abasteixaments i es varen repartir els aliments requisats. Tot seguit asaltaren el tren i magatzems.. Els mateixos obrers s´enfrontaren a les forces de la guardia civil i l´exèrcit. Fou llavors que es varen dur a terme les detencions. Foren tancades les societatas obreres. Després de l´indult , l´arribada desde Palma dels deinguts fou apoteósica.
Al llarg d´aquesta moguda Andreu Paris participà en un multitudinari miting amb motiu d´una assemblea en solidaridat amb la clases obrera.
Andreu Paris ja de ben jove demostrà que tenia fusta de líder. Al llarg del temps s´adonà que el socialismo podía dur endavant el projecte de la República i decant-la més a l´Esquerra.
Fou com hem dit fundador i vicepresident de la primera executiva , presidida per Miquel Reinés. Hi formaren part Antonio Rubio Aragón, Ramón Rodríguez Quiroga, Bernat Solivellas, Josep Sancho, Tomàs Corró , Miquel Mercadal. entre altres
Participà en mítings amb els socialistes Montserrat Parets, Miquel Ferratjans...
El 19 de juliol de 1936 trobant-se reunit amb els altres companys al local dels socialistes, fou detingut per un grup de falangistes i i juntament amb altres companys fermats amb cordes foren coduits a la presó.
Sembla que Andreu Paris fou traslladat a Sant Domingo i , posteriorment juntament amb .
"En veure´n morta de por em demanaven que vols?. Jo deia porto el menjar al papa i els me contestaven " I tú desvergonyida parles de tú al teu pare ? Ets una mal educada, " hija de rojo tenias que ser". Me tractaren malament i se ´n reien de mí . Recordo escenes terribles molt desagradables. Però me sentía orgullosa del meu pare".
A la presó , plena de gom a gom , en els interrogatoris els obligaven a prendre oli de ricí i es torturaven els presos cruelment. Els crits que se sentien esgarrifaven.
Prest Andreu fou traslladat a can Mir, juntament amb Bernat Mateu, germans Sanxo Forges, Miquel Mercadal i altres destacats líders republicans i socialistes. Segons la seva filla Antonia "Pesava pena perque ni tan sols jutjaven al seu pare. Recorda un dia a la presó i pogué veure al seu pare
, "em cridava , em parla va i sonreía, estaba molt content. Fou la última vegada que el vaig veure. Era un dia d´hivern , quan vaig anar a la presó , el de la porta ja em coneixia i em va dir hoy han soltado a tu padre. Aquest dia varem anar a molts de llocs oficials i ens repetien que l´havien mollat, ens deien que s´havia anat , que ens havia abandonat".
No varem saber res més d´ell, ningú els donà noves, ni encara ara avui en tenen.
En efecte el mar¡de 1937 fou lliurat als falangistes. Fou assassinat al cementiri de Porreres el 12 de març de 1937. Aixi com els seus companys de partit Josep, Emili i Antoni Sanxo Forges, l´anarquista Rafel Llompart el 13 de març,, Bernat Mateu el 16 de març i els socialistes Antonio Rubio Aragon i Ramon Rodríguez Quiroga el 18 del mateix mes. Els restes encara no s´han trobat.
