GABRIEL TORRENS LLOMPART
TOTA UNA VIDA EN LLUITA CONTRA EL FEIXISME
Inquer De família catòlica i fill de Miquel Torrens Mateu i Antònia LlompartJaume. Nebot del Bisbe Llompart que li ajudà als estudis de militar a l Academia de Toledo. Fou amic
dels germans Mercadal sobretot de Miquel, que fou director de l´escola de Can Boqueta. És presentà voluntari a "La Legión", es
passà al cos de la guardia civil, i és destinat a Palència, Granada, entre altres. Participà en la Revolució d´Astúries al costat revolucionaris. Se li feu consell de guerra a Ujo (Astúries), presiditv per Carlos Bosch i defensat per Pedro Martínez Garcia i pel tinent de la guàdia Civil Pedro Martí el 24 de noviembre de 1934 acusat d´alta traició rebel.lió militar i es condemnat a dues penes de mort. Se li commutà per 30 anys de presó. Fou empresonat al Quarter Pelayo i al Castell de Sant Julian de Cartagena. Diverses organitzacions demanaren l´indult com el grup excursionista de Girona del qual era soci.... El 3 de gener de 1935 es confirmada la pena de mort (La Vanguardia, 12 de gener de 1935).
Aleshores amb el triomf del Front Popular el Partit Socialista de Cartagena en un escrit del 28 de febrero de 1936demana la posada en llibertat de Gabriel Torrens. així com també els grups republicans. Molt ben considerat dins alts comendaments militars o demostre que després de poc temps d´haver sortit de la
presó fou ascendit a capità, tal cosa fou el 15 de juny de 1937, segons el Decret del Ministeri. "Este ministerio de acuerdo con la Inspección general de este instituto ha resuelto le sea de aplicación al citado oficial el Decreto del Ministerio de la Guerra de 15 de setiembre ascendiéndole al empleo de capitán por su inquebrantable adhesión al régimen, con la antigüedat del 19 del pasado més de julio.....( Gaceta Republicana, n.169, 28 de 17 de juny de 1937). El 25 de juny Gabriel Torrens esdestinat a la comandàcia militar de Valencia ( Gaceta Republicana 179, 28 de juny). El 31 de juliol de
1937 es ascendit a comandant degut al seus mèrits concrets a la guerra en el front d´Andalusia. El 28 de juny de 1938 passà a la situación de ( al servicio de otros ministerios). El 25de març de 1938 passa a la situación de "Servicios Especiales. I Fou ascendit a coronel.
En acabar la guerra civil s´escapà a França, tornà a Mallorca i fou detingut i jutjat. Se ´l condemnà a mort i fou indultat el 1946. A Mallorca va viure a Inca i després es traslladà a Ciutat, on donà clases i fou traductor . Assistí a les tertúlies de Miquel Mercadal a can Pastilla doncs les famílies tenien una forta amistat ( Antònia Mercadal conta que ella jugaba amb els fills de Gabriel).Juntament
amb Miquel Mercadal, Gaabriel participà de forma activa a la lluita antifranquista al costat del Partit Comunista, essent un dels líders a partir de 1947. Se ´n encargà de la publicació del Mundo Obrero, escrivia artícles del partit i sobre temes internacionals. Però amb la caiguda de la cel.l.lula del partit comunista el 1948 es jutjat per la causa 289/ 1948 per activitats comunistas juntament amb 25 militans més del PC i de les JSU. Fou jutja instructor Antoni M. Thomàs Sabatr. Gabriel tenia 44 anys. Ingressà a la presó Provincial el 17 de març de 1948 i sortí el 9 de novembre del mateix any (David Ginard " La Resistècia Antifranquista". Va viure amb la seva companya Conxita Blanco Gómez. , si bé no arribà a casarse. Segons Antònia Mercadal durant la guerra es cas`amb una miliciana Maruja Ruiz de Lanjaron (Granada). Va tenir dos fills que viuen a França (Font Antònia Mercadal i Arxiu de la Guerra Civil de Salamanca).
En acabar
